Cat
La Rambla de Barcelona anomenada Les Rambles, ja que era la suma de 5 sectors que amb la reforma esdevindran un de sól: Rambla de Canaletes, Rambla dels Estudis, Rambla de Sant Josep o de les Flors, Rambla dels Caputxins i Rambla de Santa Mònica. La seva renovació va començar l'any 2016, on es va convocar un concurs internacional, que va guanyar KM_Zero, liderat per les ​​​​​​​arquitectes Itzíar González, Olga Tarrasó i Lola Domenech. Es va coordinar amb veïns, Administració, tècnics i altres agents per acordar el projecte de renovació que finalitzarà al febrer del 2027.
La icònica rajola de les Rambles de Barcelona es recircula en forma de tres seients: una banca, una bancada i un banquet. La popular rajola hidràulica de la Rambla, utilitzada durant més de 60 anys, es reinterpreta com a element per asseure’s, posant en valor un patrimoni quotidià invisible. 
El disseny estableix un diàleg entre història, materialitat i ús contemporani, transformant un element de pas en un lloc de repòs. 
La rajola original de llosa prefabricada és un disseny d’Adolf Florensa i Jordi Ros desenvolupada per Escofet el 1968. —inspirada en el moviment de les onades mediterrànies— va acompanyar milions de passes, converses i mirades camí del mar. 
La Rajola utilitzava la tècnica del "formigó vibroprensat" o tecnologia patentada "Vibrazolit", que permetia la producció de rajoles prefabricades aptes per a espais exteriors. Van ser instal·lades el 1968, però han patit algunes reformes importants. La més rellevant, el 1989, amb un projecte de Rosa Clotet. La rajola coneguda com a ones o també les marques pirelli ha estat retirada de la Rambla i enviada al abocador.
La Col·lecció recupera, reivindica i fa reflexionar sobre l’ús de la cultura material, en un moment de renovació i canvi. La col·lecció consisteix en un banquet, banca i bancada banc sense respatller per emfatitzar o immortalitzar la rajola hidràulica, com un objecte de pas transformat en un lloc de repos.
Milions de converses, parelles i idees s'hauran creat o solucionat caminant els 1,2 km de les Rambles sobre aquestes rajoles. S'hi hauran gestat famílies i negocis. Què passaria si aquestes rajoles parlessin? Podem reflexionar sobre la mateixa cultura material? Què en fem de les 20.000 rajoles? són residus? Quin és l’impacte mediambiental associat a la reforma? Quantes tones aniran a l’abocador? Es pot canviar un barri arreglant el paviment d’un carrer?
L’objecte incorpora tres idees:
– La necessitat de recircular els nostres residus: Davant els 25.000 m2 de paviment enviats a l'abocador en un sector que genera el 40% de les deixalles anuals, l'objecte transforma un element de pas condemnat a la runa en un espai de descans.
– La proximitat com a condicionant de la forma: Fabricades a només 500 metres de la Galeria al taller de Mahmud i Malik del Raval, les peces de 16 kg subordinen la seva estètica a la producció hiperlocal per reduir radicalment l'impacte del transport i la petjada de carboni. 
– La destrucció creativa i la memòria material: Prenent com a referència el concepte de «destrucció creativa» dels Premis Nobel d'Economia 2025 (Mokyr, Aghion i Howitt), el projecte qüestiona què fem amb allò que substituïm per transformar l'entorn sense generar residus ni esborrar-ne la història.
Esp
La Rambla de Barcelona o conocida como Rambla de las Flores o La Rambla empezó su renovación en 2016, donde se convocó un concurso internacional, que ganó KM_Zero, liderado por las arquitectas Itzíar González, Olga Tarrasó y Lola Domenech. Se coordinó con vecinos, administración, técnicos y otros agentes para acordar el proyecto de renovación que se espera que finalice antes del 2027.
La banca, banco sin respaldo en forma de altar para enfatizar o inmortalizar la baldosa Ona, conocida como ondas o también las marcas pirelli, símbolo de la reforma de la Rambla. Pavimento Ondulado que data de 1968, obra de Adolfo Florensa para Escofet, utilizando la técnica del "hormigón vibroprensado" o tecnología patentada "Vibrazolit", que permitía la producción de baldosas prefabricadas aptas para espacios exteriores. Fueron instaladas en 1968, pero han sufrido algunas importantes reformas. La más relevante en 1989, según un proyecto de Rosa Clotet.
Asiento individual realizado con perfiles metálicos soldados En el taller del Raval de Mahmud y Malik para soportar baldosa modelo ONA de Adolf Florensa de 1968. El Premio Nobel de Economía 2025, otorgado a Joel Mokyr, Philippe Aghion y Peter Howitt, se dividió en dos por sus explicaciones del crecimiento sostenido mediante la «destrucción creativa». El proceso mediante el cual las nuevas innovaciones vuelven obsoletos y desplazan productos, elementos, empresas o tecnologías antiguos, liberando recursos y espacio para el surgimiento de un nuevo crecimiento. La creación/destrucción creativa es esencial para la existencia del progreso y el diseño.
Eng
The 2025 Nobel Prize in Economics awarded to Joel Mokyr, Philippe Aghion and Peter Howitt, in halves for their explanations of sustained growth through “creative destruction”. The process by which new innovations make obsolete and displace old products, elements, companies or technologies — freeing up resources and space for new growth to appear. Creative creation/destruction is essential for the existence of progress and design.
The Rambla of Barcelona or known as Rambla de les Flors or La Rambla began its renovation in 2016, where an international competition was called, which was won by KM_Zero, led by architects Itzíar González, Olga Tarrasó and Lola Domenech. It was coordinated with neighbors, Administration, technicians and other agents to agree on the renovation project that is expected to be completed before 2027.
The bench, a backless bench in the shape of an altar to emphasize or immortalize the Ona tile, known as waves or also the Pirelli brands, symbol of the reform of the Rambla. Undulat pavement dating from 1968, the work of Adolfo Florensa for Escofet, using the "vibropressed concrete" technique or patented "Vibrazolit" technology, which allowed the production of prefabricated tiles suitable for outdoor spaces. They were installed in 1968, but have undergone some important reforms. The most relevant, in 1989, according to a project by Rosa Clotet.

You may also like

↑Back to Top